Vida i obra de Narcís Oller: la novel.la Pilar Prim from Domenec Garrido
La relació epistolar i personal amb Caterina Albert s'inicià l'any 1902 arran de la lectura que Oller va fer dels seus Drames rurals, i de l'interès i l'admiració que la prosa d'aquesta autora li va desvetllar. És molt interessant de remarcar el procés de composició paral·lela en el temps de les novel·les Pilar Prim i Solitud durant l'any 1904, i les similituds que han estat estudiades entre ambdues novel·les, [2] així com la confiança en el criteri de l'autora que motivà el viatge de Narcís Oller a L'Escala amb el manuscrit de Pilar Prim, segons ens explica a les Memòries: “Per fi aquell estiu de 1905 dono terme a ma Pilar Prim, i com vostè recordarà bé, acompanyat de la meva filla i ple de temors i dubtes sobre la bondat de la tasca acabada amb tanta lenttitud i pena, vaig a l'Escala a rebre, alhora que la carinyosa hospitalitat de tots vostès, l'encoratjadora empenta que em mancava per a decidir-me a entregar amb esperit tranquil el manuscrit a mon car editor”. [3]
Narcís Oller i el Modernisme
Narcís Oller és un autor enquadrat en el procés de modernització, consolidació i diversificació literària endegat en els anys de la Restauració borbònica, que inicià i consolidà la seva carrera novel·lística en la dècada de 1880, com hem vist, amb la publicació de La papallona (1882) i L'escanyapobres (1884). Cal recordar que aquesta és la dècada de gestació del Modernisme, i que el primer grup d'intel·lectuals de la revista “L'Avenç” (1882-84), en valorar positivament l'estètica naturalista com una via vàlida a aprofundir, van acollir favorablement les primeres obres de Narcís Oller.
Durant la dècada següent, Oller serà objecte d'una valoració crítica com la que li dedicà Jaume Brossa en un article publicat a “L'Avenç” l'any 1892, on assenyala els punt febles de La febre d'or.
Pel que fa l'actitud d'Oller envers el Modernisme, en les Memòries literàries es manifesta “absolutament refractari a les formes i tendències que anaven dibuixant-se en el nou art batejat llavors de Modernisme”. [1] Aquesta afirmació taxativa contrasta, però, amb diversos fets:
- El primer: que Oller es mostrà sensible a certes qüestions nuclears del Modernisme, com ara la consideració social de l'artista i el problema de la seva professionalització.
- El segon: amb les excel·lent relacions que va mantenir amb alguns dels més destacats escriptors modernistes com en Raimon Casellas, i sobretot amb Caterina Albert (Víctor Català), fins al punt de convertir-la en la interlocutora de les seves Memòries literàries.
La relació epistolar i personal amb Caterina Albert s'inicià l'any 1902 arran de la lectura que Oller va fer dels seus Drames rurals, i de l'interès i l'admiració que la prosa d'aquesta autora li va desvetllar. És molt interessant de remarcar el procés de composició paral·lela en el temps de les novel·les Pilar Prim i Solitud durant l'any 1904, i les similituds que han estat estudiades entre ambdues novel·les, [2] així com la confiança en el criteri de l'autora que motivà el viatge de Narcís Oller a L'Escala amb el manuscrit de Pilar Prim, segons ens explica a les Memòries: “Per fi aquell estiu de 1905 dono terme a ma Pilar Prim, i com vostè recordarà bé, acompanyat de la meva filla i ple de temors i dubtes sobre la bondat de la tasca acabada amb tanta lenttitud i pena, vaig a l'Escala a rebre, alhora que la carinyosa hospitalitat de tots vostès, l'encoratjadora empenta que em mancava per a decidir-me a entregar amb esperit tranquil el manuscrit a mon car editor”. [3]
- I en tercer lloc: l'impacte que li produí l'aparició dels grans narradors modernistes és materialitzà en un sentiment de crisi, sobretot pel domini i la riquesa de la llengua literària que mostraven les obres d'aquests autors: “El ric vocabulari que vostè, en Ruyra i en Marià Vayreda acabaven d'aportar a la nostra literatura em feia veure la pobresa del meu”.[4] Aquest és, sens dubte, un dels aspectes que contribueixen a fer llarg i penós el procés d'escriptura de Pilar Prim, com veurem, però també té la funció positiva de motivar-lo a introduir canvis substancials en la seva forma de novel·lar. S'ha de notar que tant la Bogeria com Pilar Prim pertanyen a una etapa important en la transició en l'estètica i la tècnica narrativa d'Oller, on experimenta i introduiex progressivament canvis molt significatius en el seu patró realista i naturalista de novel·lar.
Pilar Prim evidencia, doncs, la voluntat de l'autor de posar-se a l'alçada dels nous corrents tot incorporant les novetats temàtiques, formals i estètiques:
- Com a novetats temàtiques essencials, cal considerar el propòsit de centrar-se estrictament en un conflicte personal que el porta a un treball d'aprofundiment psicològic. Pilar Prim és una novel·la d'interiors i d'interioritats. Tot i que no abandona pas el moralisme, l'autor posa molt més èmfasi en els processos psicològics que no en els esdeveniments, els quals són comptats i tots estan en funció de plantejar el conflicte i fer avançar el procés interior d'autoconeixement i d'alliberació final de la protagonista. També és significativa la pèrdua de protagonisme de la crònica de les transformacions socials i econòmiques que comporta la industrialització; les realitats socials de la burgesia que trobem en Pilar Prim són les d'una classe social plenament consolidada, i, en aquest sentit, és coherent amb la línea evolutiva d'aquesta temàtica examinada en el conjunt de la seva obra narrativa.
- Formalment, introdueix novetats en l'estructura, el punt de vista narratiu, la llengua i l'estil. L'estructura de Pilar Primresulta molt més equilibrada que la d'algunes de les novel·les anteriors, com Vilaniu o La febre d'or, gràcies a un procés de fragmentació i de condensació (selecció d'episodis, estalvi de descripcions, ús de la reticència...).
Pel que fa el punt de vista narratiu, renuncia al clàssic narrador omniscient per potenciar l'omnisciencia limitada i la diversitat de punts de vista dels personatges mitjançant l'estil indirecte lliure.
Per últim, cal lloar un treball intens, en el camp de la llengua i l'estil, a la recerca de refinament, expressivitat, suggestió i enriquiment de recursos (adjectivació, comparacions, metàfores, símbols...).
- Com a novetats estètiques cal assenyalar l'aproximació a la novel·la psicològica i el punts de contacte amb el Modernisme. L'acostament a l'estètica modernista es pot concretar, ultra la preocupació per la llengua i la lluita implícita entre l'individu i la societat, en certs trets simbolistes com ara el refinament sensual, el to crepuscular i malenconiós, les “correspondències” natura-sentiments de filiació romàntica, i algunes pinzellades més com són les referències a l'òpera de Wagner o la nota prerafaelita, mescla de misticisme i sensualitat, de la madonna del Sarto que evoca inequívocament el rostre i la figura de Pilar Prim. Un altre aspecte interessant però que l'aproxima a la concepció del modernistes és l'oposició camp vs. ciutat, on la importància de la cultura radicada a la ciutat és l'element de regeneració d'ordre espiritual superior al primitivisme de les forces de la natura, el paradigma de la qual són Els sots feréstecs de Raimon Casellas. En contraposició, en altres moments de la primera part de la novel·la també és interessant apuntar que en l'èxtasi davant de les belleses de la natura i de la seva força regeneradora hi pot ressonar vagament la visió poètica de Joan Maragall. Això és així perquè Oller confia en el procés artístic de l'escriptura literària com una eina per comprendre i fer comprendre el món.
A propòsit de Maragall, primer traductor de Nietszche al català, no és casualitat, tampoc, que Deberga en el capítol IX llegeixiAurora, obra del filòsof alemany. Un darrer aspecte importantíssim a remarcar és que en procés de consciència i alliberació moral dels protagonistes hi és present implícitament el pensament filosòfic de Nietzsche que propugna la llibertat moral de l'individu, i la teoria de la voluntat i l'autorelaització de Shopenhauer que planen en un ocult segon pla de la novel·la i que la brillant lectura de la professora Rosa Cabré ha tret a la llum: “si tot l'aparat filosòfic ha restat ocult és perquè, en els darrers anys de la seva carrera d'escriptor, Oller, a més de millorar la llengua i superar algunes possibles inseguretats, estava convençut que l'estil no era un ornament, sinó l'expressió mateixa del tema i del món a través d'una consciència.” [5]
En conclusió, amb tots aquests elements, podem considerar Oller un modernista?
Personalment crec que no, Oller no és un modernista. Oller és un escriptor modern sempre amatent a introduir la modernitat en la seva obra i en la novel·la catalana. Crec que el que cal considerar és que el Modernisme constituí un estímul importantíssim en l'evolució de la seva narrativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada