Novetats de la Secció Filològica en matèria de normativa: 'Gramàtica de la llengua catalana' i 'Ortografia catalana'

Us enllaço a la pàgina de la Generalitat per descarregar-vos els PDF sobre aquests canvis.

Novetats llengua catalana

Canvis imminents. En vigor a partir del 17 novembre!

Els canvis més significatius que es proposen en l’'Ortografia de la llengua catalana', són:

• Reducció de la llista de mots amb accent diacrític, de 150 a 14. S’escriu accent diacrític únicament en 14 mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats, com: adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.

• Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per 'r'. És a dir, s’escriu 'rr' quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical: en els mots prefixats amb 'a-' privatiu i 'cor-' (' arítmia' esdevé 'arrítmia'; 'coresponsable' passa a ser 'corresponsable'); en els mots 'eradicar' ('erradicar') i 'erumpent ('errumpent'); i en els compostos amb els radicals grecs 'raqui(o)-', 'reo-', 'rin(o)-', 'rinco-', 'riz(o)-', 'rodo-', '-rràfia', '-rrexi' i '–rrinc' (per exemple, 'cefaloraquidi' esdevé 'cefalorraquidi', i 'otorinolaringòleg', 'otorrinolaringòleg').

• Ús del guionet en alguns mots compostos prefixats. S’escriu un guionet entre el prefix i un sintagma ( exdirectora general passa a ser ex-directora general); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats ( art no figuratiu a art no-figuratiu); s’escriuen aglutinats i sense guionet un 'sensepapers', 'a matadegolla' i 'clocpiu', i aglutinats i amb guionet 'déu-n’hi-do' i 'déu-n’hi-doret'.

• Compostos amb el segon formant començat per 's' seguida de consonant i sense ' e'epentètica. En compostos i prefixats cultes com: arterio esclerosi, cardio espasme o electro estàtic; però s’escriu micro scòpic, termò stat, atmo sfera...

• Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la primera conjugació. En són alguns exemples 'anomèn', 'confés', i 'destròs'.

• Les dels verbs acabats en '-enar' i '-esar' van ara amb accent greu (è), com 'anomèn', 'esmèn', o 'remèn'; les dels verbs acabats en '-essar' amb accent agut (é), com 'confés', 'exprés', o 'ingrés'; i les dels verbs acabats en '-osar' i '-ossar' amb accent greu (ò), com 'dispòs', 'impòs', 'destròs'.

• Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en '-al', com 'fluidal', 'laical', 'helicoidal' o 'trapezoidal'.

• A banda d’aquests canvis, s’han incorporat entrades noves com ' aiatol·là', 'blog'  o 'cànnabis', i s’han modificat gràficament mots com 'nietzschià', que esdevé 'nietzscheà', o 'sèquia' que passa a ser 'séquia'. També s’han resolt alguns dubtes en relació amb antropònims i topònims (Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Montgrony, Binibèquer) i en relació amb alguns neologismes i manlleus freqüents de grafia vacil·lant que encara no recull el DIEC. És el cas de lèxic patrimonial com 'cotó-en-pèl' o 'menysestimar'; manlleus com 'fitness', 'gòspel', 'gruyère', 'off the record'; i compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.

Més informació a l'enllaç

Estructura de l'examen PAU Llengua Catalana 2016

Objectius de la prova

Anàlisi, comprensió i producció de textos en llengua catalana i resposta a qüestions sobre llengua i literatura.

Les proves de Llengua catalana i literatura tenen la funció fonamental d'avaluar les habilitats lingüístiques bàsiques dels estudiants preuniversitaris, independentment de quins siguin els estudis que vulguin cursar.

D'acord amb el Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre (BOE 24.11.2008) els continguts avaluables en la prova d'accés a la universitat corresponen al segon curs de batxillerat.

Estructura de l'examen
Cadascuna de les proves dura una hora i mitja i consta de tres parts: en la primera s'avalua la comprensió de textos, en la segona es treballa l'expressió escrita i en la tercera es plantegen qüestions lingüístiques específiques.

La prova presenta dues opcions, cadascuna de les quals està encapçalada per un text al qual fan referència algunes preguntes de la primera i la segona part. Els tipus de textos de les dues opcions són complementaris: el primer text és literari i el segon d'un altre registre (científic, tècnic, jurídic, administratiu, humanístic, periodístic, publicitari, etc.). L'estudiant ha d'escollir una sola opció. El text literari podrà ser extret d'alguna de les lectures prescriptives fixades pel Departament d'Ensenyament.

En la primera part, les preguntes de comprensió pretenen avaluar la capacitat d'anàlisi i de síntesi de l'alumne, i també comprovar l'assoliment de les lectures literàries prescriptives. Es formularan diversos tipus de preguntes referides a algunes de les qüestions següents:
• Preguntes de lectura crítica.
• Preguntes orientades a determinar el significat d'una paraula, locució, frase feta o expressió en el seu context.
• Preguntes destinades a demostrar que l'estudiant ha entès la informació rellevant que aporta el text, per mitjà de l'elaboració d'una síntesi breu o un esquema, d'una proposta de títol, d'un comentari breu sobre algun aspecte del text, etc.
• Preguntes de lectura destinades a relacionar parts d'un text entre si o amb el conjunt, a fer inferències i reconèixer implicacions, a seguir la lògica d'un argument i a sospesar la coherència o incoherència d'un raonament.
• Preguntes destinades a demostrar que l'estudiant identifica el tipus de text, la seva estructura, la intenció de l'autor, etc.
• Preguntes adreçades a avaluar l'habilitat d'analitzar idees, opinions i arguments.
• Preguntes sobre relacions anafòriques, sobre correlacions de temps verbals i sobre l'ús dels connectors discursius, que permeten de valorar el grau de coherència i de cohesió del text.
• Preguntes sobre els recursos expressius del text.

Les preguntes d'aquesta part seran totes, genèricament, de tipus objectiu (amb resposta a triar, vertader o fals, resposta curta, etc.), i sempre s'inclourà en totes les opcions i models d'examen, amb independència de quina sigui la tipologia del text, una pregunta de control de les lectures prescriptives corresponents al segon curs de batxillerat.

Lectures prescriptives per al curs 2015-2016:
• Jesús Moncada. El cafè de la granota
• Llorenç Villalonga. Bearn

Lectures prescriptives per al curs 2016-2017:
• Llorenç Villalonga. Bearn
• Mercè Rodoreda. La plaça del Diamant

En la segona part, dedicada a l'expressió escrita, l'estudiant ha de demostrar la seva capacitat d'elaborar i manipular textos: d'una banda, ha de saber estructurar, desenvolupar i argumentar idees entorn d'algun dels temes o motius que es proposen (sempre relacionats amb el text de l'opció triada o amb els continguts i competències específiques del currículum de segon de batxillerat de la matèria); d'altra banda, ha de dominar les habilitats i estratègies lingüístiques necessàries per a comprimir o ampliar textos, canviar la intenció de l'autor, reformular un model textual en diferents registres, entre d'altres.

Aquesta part s'estructurarà en dos exercicis.  El primer consistirà en la redacció d'un comentari personal, adequat, ben estructurat i argumentat, sobre algun tema que pugui suggerir la lectura dels textos inclosos a l'examen o sobre un dels temes abordats durant el curs en la matèria de Llengua catalana i literatura. El segon exercici, de caràcter divers, pot incloure propostes de correcció, redacció, reelaboració o compleció d'un text breu.

La tercera part, comuna a les dues opcions de l'examen, avalua la capacitat de reflexió lingüística, el coneixement de les estructures gramaticals de la llengua i el domini de la norma, amb preguntes específiques sobre aspectes sintàctics, lèxics, semàntics, fonètics o ortogràfics. En aquesta tercera part, es poden plantejar preguntes sobre:
• L'estructura del text: els connectors i altres marques textuals.
• La flexió dels elements verbals i nominals i sobre els usos correctes dels pronoms.
• Les funcions sintàctiques i sobre l'oració composta.
• El lèxic: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia; hiperonímia; hiponímia.
• Els procediments de creació de neologismes, i locucions i frases fetes.
• La naturalesa dels sons de la llengua i la seva representació ortogràfica.

Les preguntes d'aquesta part seran també de tipus objectiu, com a la primera part.

Criteris d'avaluació

El valor de la primera part, de comprensió de textos, és de quatre punts; el de la segona, d'expressió escrita, de tres punts i el de la tercera, de reflexió lingüística, de tres. La nota final pot quedar rebaixada pels errors de normativa (gramaticals, lèxics, ortogràfics): es descomptaran 0.1 punts per cada error, sigui del tipus que sigui i sense limitació. El descompte per faltes s'aplicarà a l'examen en conjunt, un cop sumada la puntuació de totes tres parts. El còmput total de la qualificació de cadascuna de les tres parts mai no podrà ser inferior a 0.

Tant a la primera part com a la tercera pot haver-hi preguntes de tipus objectiu amb tria de resposta; el valor de cadascuna d'elles serà de 0'5 punts. En aquestes preguntes hi haurà quatre opcions, una de les quals serà la resposta vàlida. Si l'alumne tria la resposta correcta tindrà una puntuació de 0'5 punts, si no respon la pregunta no tindrà cap descompte i si la resposta és errònia tindrà un descompte de 0'1 punts. Els exercicis d'opció vertader-fals també seguiran la mateixa pauta de correcció.

En canvi, en la resta d'exercicis de tipus objectiu (emplenar buits, identificació o transcripció fonètica, etc.) no hi haurà descompte en cas de resposta errònia.

Els criteris d'avaluació de la segona part (expressió escrita) es fonamentaran en la coherència i adequació de l'escrit, la riquesa i precisió lèxica, la maduresa sintàctica i discursiva en general.

En un text coherent i cohesionat, allò que es comunica és rellevant i es presenta la informació necessària perquè el lector la interpreti sense entrebancs (no hi ha implícits injustificats, per exemple). S'expressen amb claredat les idees i els conceptes, d'acord amb el que es demana, en un registre adequat al context comunicatiu. El text està ben planificat i ben resolt, amb les parts ben travades. En el cas d'una argumentació, la tesi i els arguments es presenten de manera ordenada.

La riquesa i precisió lèxica es pot mesurar tenint en compte la varietat (no repetir les mateixes tries), el recurs a les relacions lèxiques (sinonímia, hiperonímia), l'adequació al registre o la propietat amb què s'usen els mots.

La maduresa sintàctica i discursiva es pot valorar tenint en compte la varietat d'estructures utilitzades (en l'ús d'oracions compostes, per exemple), l'ús adequat de l'ordre de les paraules, l'ús adequat dels pronoms, o la capacitat d'usar de manera pertinent diversos connectors discursius i signes de puntuació, amb varietat de recursos.

ESTRUCTURA PROVA LITERATURA CATALANA

La Llengua Catalana

La llengua catalana, programa 300 de TV3

REPASSEM LES CONJUGACIONS I ELS VERBS IRREGULARS!!

Aquí teniu enllaç per reconèixer i entendre els verbs regulars i irregulars catalans. Espero que us serveixi molt!

Us deixo enllaç per practicar conjugacions!
I encara un altre enllaç!

REPASSEM LES SUBORDINADES!

Us deixo enllaç per repassar pronoms relatius amb autocorreccions!

Aquí teniu uns ppt molt resumits amb les característiques principals dels tres tipus d'oracions subordinades per fer un bon repàs per al pròxim examen.

REPASSEM CATEGORIES GRAMATICALS I FUNCIONS SINTÀCTIQUES!

Us adjunto diversos enllaços per tal que repasseu intensament les categories gramaticals i les funcions sintàctiques per poder començar amb força les subordinades.

Aquí teniu un ppt. amb un resum 

Aquí teniu algunes activitats per practicar online!!