Canvis imminents. En vigor a partir del 17 novembre!

Els canvis més significatius que es proposen en l’'Ortografia de la llengua catalana', són:

• Reducció de la llista de mots amb accent diacrític, de 150 a 14. S’escriu accent diacrític únicament en 14 mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats, com: adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.

• Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per 'r'. És a dir, s’escriu 'rr' quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical: en els mots prefixats amb 'a-' privatiu i 'cor-' (' arítmia' esdevé 'arrítmia'; 'coresponsable' passa a ser 'corresponsable'); en els mots 'eradicar' ('erradicar') i 'erumpent ('errumpent'); i en els compostos amb els radicals grecs 'raqui(o)-', 'reo-', 'rin(o)-', 'rinco-', 'riz(o)-', 'rodo-', '-rràfia', '-rrexi' i '–rrinc' (per exemple, 'cefaloraquidi' esdevé 'cefalorraquidi', i 'otorinolaringòleg', 'otorrinolaringòleg').

• Ús del guionet en alguns mots compostos prefixats. S’escriu un guionet entre el prefix i un sintagma ( exdirectora general passa a ser ex-directora general); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats ( art no figuratiu a art no-figuratiu); s’escriuen aglutinats i sense guionet un 'sensepapers', 'a matadegolla' i 'clocpiu', i aglutinats i amb guionet 'déu-n’hi-do' i 'déu-n’hi-doret'.

• Compostos amb el segon formant començat per 's' seguida de consonant i sense ' e'epentètica. En compostos i prefixats cultes com: arterio esclerosi, cardio espasme o electro estàtic; però s’escriu micro scòpic, termò stat, atmo sfera...

• Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la primera conjugació. En són alguns exemples 'anomèn', 'confés', i 'destròs'.

• Les dels verbs acabats en '-enar' i '-esar' van ara amb accent greu (è), com 'anomèn', 'esmèn', o 'remèn'; les dels verbs acabats en '-essar' amb accent agut (é), com 'confés', 'exprés', o 'ingrés'; i les dels verbs acabats en '-osar' i '-ossar' amb accent greu (ò), com 'dispòs', 'impòs', 'destròs'.

• Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en '-al', com 'fluidal', 'laical', 'helicoidal' o 'trapezoidal'.

• A banda d’aquests canvis, s’han incorporat entrades noves com ' aiatol·là', 'blog'  o 'cànnabis', i s’han modificat gràficament mots com 'nietzschià', que esdevé 'nietzscheà', o 'sèquia' que passa a ser 'séquia'. També s’han resolt alguns dubtes en relació amb antropònims i topònims (Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Montgrony, Binibèquer) i en relació amb alguns neologismes i manlleus freqüents de grafia vacil·lant que encara no recull el DIEC. És el cas de lèxic patrimonial com 'cotó-en-pèl' o 'menysestimar'; manlleus com 'fitness', 'gòspel', 'gruyère', 'off the record'; i compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.

Més informació a l'enllaç